Suchergebnisse

Aquest article desafia el sentit comú que ens informa que el desenvolupament socioeconòmic, al llarg de la història, ha comportat una millor consciència medi ambiental, una visió comunament acceptada que ha rebut suport teòric de la tesi postmaterialista. A partir d'un estudi qualitatiu –portat a terme a pobles que envolten el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València— l'anàlisi d'enquestes que tracten temes mediambiental i l'anàlisi de les petjades ecològica i material, demostrarem com aquesta manera postmaterialista d'entendre el medi ambient, aliena la conscienciació mediambiental de les pràctiques i estils de vida. I el que és encara més importat, aliena la consciència mediambiental del creixement econòmic. Les persones generen un impacte mediambiental major quan diuen estar més preocupades pel medi ambient. L'article assenyala que es fa necessari un canvi en les visions del medi ambient i proposa una representació alternativa amb bases materials que no explote els recursos naturals.

At the heart of any colonization project, and therefore any move to de-colonize, are ways of seeing nature and society, that then allow particular ways of governing each. This is plainly visible in a number of tools that exist to measure progress towards (or regress from) environmental sustainability. The tools use indices and indicators constructed mostly by environmental scientists and ecologists. As such, they are not neutral scientific instruments: they reflect the worldviews of their creators. These worldviews depend on three dimensions: the values they prioritize, the explanatory theories they use and the futures they envision. Through these means different tools produce conflicting notions of the sustainability of our economies and societies. In this article, we shed light onto the theoretical and epistemological assumptions that lie behind key international sustainability indices and indicators: the Environmental Performance Index,Domestic Material Consumption, Material Intensity, the Material Footprint, the Carbon Footprint, the Ecological Footprint and CO2 emissions (territorial). The variables included in these indices, the way they are measured, aggregated and weighted all imply a particular way of understanding the relationships between economy, society and environment. This divergence is most clearly visible in the fact that some indices are negatively correlated with each other. Where one index might plot growing environmental sustainability, another shows its decline. Our results highlight that those devices and the theories informing them are particularly interesting for way how colonialism is materialized. Some of these measurements hide the material roots of prosperity and the ecological (and economic) distributional conflicts exported to the poorer countries by the global North, and others show how its production and consumption levels are reliant upon a socio-ecological 'subsidy' imposed on Southern countries. These subsidies represent injustices that present a primafacie case for decolonizing indices and indicators of environmental governance.

AbstractThe article analyses the crisis and 'double bind' situation to which Catalan dairy farmers find themselves subjected. Two contradictory commands are being imposed on them: 'act as if nature does not matter and increase production because, otherwise, the abandonment of livestock activity threatens you'; and 'reduce production and protect the environment to avoid an environmental catastrophe'. In the first part of the article, we study the socioeconomic crisis facing cattle farmers. In the second, we analyse farmers' discourse on the matter as a 'double bind'. Our conclusions indicate that in order to escape this paradoxical situation and gain some autonomy with respect to industry, farmers must establish a collective conscience and unite their interests: Although the path of producer cooperativism may be among the most realistic, it is not an easy one to follow.

El creixement econòmic ha produït canvis en el metabolisme social. L'extracció i ús de recursos naturals i les deixalles, emanacions o residus estan generant cada vegada més conflictes socioambientals i ecològic-distribuïts, tant a escala global com a escala local. Tanmateix, els recursos s'estan exhaurint i cada vegada es fa més evident que la premissa de conciliar creixement econòmic i protecció del medi ambient no és, ni serà, realitzable. Això ha produït canvis i polaritzacions en la consciència col·lectiva. Per una banda, hi ha reaccions del tipus negacionisme extrem i de destrucció ambiental. I, per altra, reaccions de col·lapse. Conversem amb Joan Martínez-Alier, catedràtic i investigador a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (Universitat Autònoma de Barcelona), i Ernest Garcia i Garcia, catedràtic i investigador a l'Estructura de Recerca Interdisciplinar en Sostenibilitat (Universitat de València).

El creixement econòmic està produint canvis en el metabolisme social. Les societats cada vegada consumeixen més materials i energia alhora que produeixen més quantitats de deixalles, tot impulsant un desplaçament geogràfic de fonts de recursos i embornals de residus. Això crea impactes que no són resolts per polítiques econòmiques o canvis en la tecnologia, i per tant, cauen desproporcionadament sobre alguns grups socials que moltes vegades protesten i resisteixen, encara que tals grups no sempre es defineixen com a ecologistes (Martínez Alier, 2003). La distribució ecològica es refereix, així, a les asimetries o desigualtats socials, espacials, temporals en l'ús que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, és a dir, la disminució dels recursos naturals, incloent-hi la pèrdua de biodiversitat i les càrregues de la contaminació. Per exemple, hi ha conflictes històrics i actuals per l'extracció de carbó (referents a la salut dels miners, la subsidència a la terra, la producció de diòxid de sofre) i l'extracció de petroli (sobrecendència del gas, pèrdua de biodiversitat). A nivell global, també més bombeig de combustibles fòssils significa més producció de diòxid de carboni, cosa que genera un conflicte per la distribució de les responsabilitats i els danys derivats del canvi climàtic (Martínez-Alier, 2009).

El País Valencià ha vist en la darrera dècada un creixement desmesurat dels processos productius que ha conduït inevitablement a una degradació del territori sense precedents. L'increment de la petjada ecològica, material i de carboni, alhora, ha conduït a la generació de multitud de conflictes socioecològics. Se'n proposa una tipologia dels conflictes socioecològics formada per 5 categories —derivats de processos urbanístics, d'infraestructures, contaminació i salut pública, l'extracció dels recursos minerals i l'ús del recurs hídric—, que els classifica i ubica en el 'Mapa dels conflictes socioecològics del País València'. El mapa situa territorialment les confrontacions. A més desemmascara la distribució desigual de les confrontacions mediambientals tot reservant per al litoral i l'àrea d'Alacant les que es deriven de la construcció d'habitatges i xarxa viària, i les ocasionades per l'extracció minera i el dipòsit de residus a l'interior de Castelló i València.

En las páginas que siguen se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo, trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos de censos agrarios, así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan como los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir de la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable.

The following pages summarize the analysis of agrarian and environmental discourses and social representations in the Ebro Delta and the Albufera of Valencia. The first part of the article tries to synthesize in a theoretical way the evolution and perspectives of family agriculture. We intend to analyze the essential changes that have taken place in agriculture and have made it survive, despite the theoretical prognosis that announced the end of the familiar agriculture. The second part addresses the methodological question of our research. We have conducted 58 interviews and two discussion groups in which different social profiles have participated. The analysis of social discourses was complemented by the exploitation of data from agrarian censuses, as well as from databases related to the rice market. The conclusions summarize how the discourses of the peasantry point out the impossibility of shying away from the subalternity of agricultural activity that has been ostracized by economic development and bound to be polluting if it wants to be economically viable. ; En las páginas que siguen se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo, trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos de censos agrarios, así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan como los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir de la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable.

The following pages summarize the analysis of agrarian and environmental discourses and social representations in the Ebro Delta and the Albufera of Valencia. The first part of the article tries to synthesize in a theoretical way the evolution and perspectives of family agriculture. We intend to analyze the essential changes that have taken place in agriculture and have made it survive, despite the theoretical prognosis that announced the end of the familiar agriculture. The second part addresses the methodological question of our research. We have conducted 58 interviews and two discussion groups in which different social profiles have participated. The analysis of social discourses was complemented by the exploitation of data from agrarian censuses, as well as from databases related to the rice market. The conclusions summarize how the discourses of the peasantry point out the impossibility of shying away from the subalternity of agricultural activity that has been ostracized by economic development and bound to be polluting if it wants to be economically viable. ; En las páginas que siguen, se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos del INE (censos agrarios y macromagnitudes agrarias), así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan cómo los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable